Arriba el bon temps = Anem a la platja!!

Ja estem a l'Abril i aprofitant les vacances de Setmana Santa, avui en Rafa i jo hem quedat amb la Kristina a les 10 h del matí.

Primerament hem anat a esmorzar, ja que la Kristina venia sense esmorzar i tenia gana (s'ha menjat un gran croissant, unes galetes i un suc), també hem donat una volta per el mercat setmanal que posen els dilluns al Passeig de Mar de Blanes. Després hem agafat de casa unes tovalloles i el banyador i ens hem anat tots tres cap a la platja, a la zona de La Palomera, on hi ha barquetes i un gran espai per estar-hi gaudint del paisatge. Un cop aquí, han vingut les meves dues nebodes i ens hem estat pintant les ungles (amb uns pintaungles que la Kristina ha vist en una paradeta del mercat i li he comprat), he fet sessió de fotos, hem jugat... Quan ens hem adonat eren quasi bé les 14 h i hem portat a la Kristina a casa seva.

Al principi, amb les meves nebodes, la Kristina s'ha mostrat distant i avergonyida però al final hem estat molt bé i crec que ella s'ha sentit còmode perquè les meves nebodes l'han rebut amb confiança i simpatia.

Sempre que estem amb més persones hem dóna la sensació de que la Kristina es reprimeix, sembla que ella estigui acostumada a estar sempre sola i li costa comunicar-se amb els altres.

És més, avui quan anavem cap a la platja hem vist de lluny a un grup de nenes de la seva classe que anaven també cap allà. Jo li he ofert que si volia ens trobessim amb elles, però ella n ha volgut, m'ha dit que o volia anar amb elles perquè no entenia perquè no l'havien trucat per anar amb elles (jaque una de les nenes és la seva millor amiga de classe).

Aquestes situacions em donen llàstia perquè veig qu li costa integrar-se i que es nota que, tant a l'àmbit social com familiar, la Kristina careix de companyia. Segons el meu parer, crec que això és tot un problema ja que porta dos anys aquí a Blanes i no té relació quasi bé amb ningú.

"Sa Palomera"

Avui la Kristina estava una mica trista, ella deia que tenia son, però estava "apagada", sense moltes ganes de fer res, al principi. Quan s'ha espavilat una mica més hem aprofitat per anar a visitar uns Jardins de Lloret, ja que a a Kristina tot el que és naturalesa li encanta. Després hem tornat a Blanes i hem pujat a dalt "La Palomera" (una gran roca que hi ha dins del mar fent vora amb la platja). Aquí la Kristina s'ha fet fotos i s'ha entretingut una mica jugant per la zona de la platja.

Després la Kristina tenia gana i hem anat  a una cafeteria a berenar.

La veritat és que veig que quan arriba la hora de tornar a casa (sobre les 20 h, perquè així ho mana la seva mare) la Kristina no vol marxar, crec que està molt a gust amb nosaltres i que gaudeix del temps que passem juntes. Això em motiva per a continuar quedant amb ella, ja que la meva relació amb la seva familia és completament nul·la i, a vegades, això em crea un cert disgust.

Així, si veig que com a mínm per part d'ella hi ha ineterès, doncs m'entren més ganes de que coneixi coses i llocs nous, de que obtingui regalets (els quals no rep per altres costats)... que senti que té en mi una amiga i crec que ho he aconseguit perquè em mostra un gran apreci i gaudeix les estones que passa amb mi i en Rafa.

Passejant al solet...

Avui hem canviat de poble i hem decidit portar a la Kristina a visitar les platges i el poble de Lloret de Mar. Hem estat des de les 17 h fins les 20 h passejant.

Hem pujat al castell de Lloret, on la Kristina ha gaudit fent-se fotos i jugant a la platja. Després hem anat als carrers del centre del poble i hem estat mirant botigues, hem berenat i hem comprat una gran bossa de llaminadures.

La Kristina gaudeix molt menjant i visitant llocs nous.

A les 20 h la hem portat de nou cap a casa seva.

Quin fred!!! Ens quedem a casa avui...

La Kristina i jo em estat un parell de setmanes sense veure'ns ja que ella ha estat malaltona...la veritat és que jo també he estat refredada en aquests dies, ja que fa un fred que pela!

Per aquest motiu no ens hem pogut veure gaire...únicament ens hem anat veient pel meu barri ja que aquí la Kristina té la seva amiga Felina.

L'horari meu i de la Kristina és una mica incompatible, ja que jo entre setmana  a les tardes vaig a Girona a la universitat i ella els caps de setmana tan sols pot quedar per les tardes...clar això dintre d'unes setmanes no serà tant problema perquè farà més bon temps i no serà fosc aviat, però per ara quedem els dissabtes a les 17 hores i al cap de res ja és fosc i fa fred per estar pel carrer.

Per això avui, dissabte 4 de Febrer, a les 17 hores he anat a buscar a la Kristina a casa seva i hem pensat en fer manualitats a casa meva.
Hem estat folrrant una caixa amb retalls de revista, enganxines... Ens ha quedat molt maca la caixa i la Kristina se l'ha emportat a casa per ficar coses seves.

A més, com que va ser el cumple de la Kristina, el meu xicot, Rafa, i jo hem aprofitat per fer-li un regal. Li hem regalat uns kits per fer braçalets i collarets. Li ha fet molta il·lusió i ha marxat a casa seva molt contenta, ja que continuament en el temps que la conec, m'ha estat comentant que a ella li agraden molt les manualitats i que fer braçalets i collarets li apasiona, però que ella no té diners per comprar-se els kits de "boletes" i fil. Així que vam pensar que aquest seria un bon regal i dit i fet.

A en Rafa y a mi ens ha agradat molt veure la cara que ha posat quan ha rebut el regal i la il·lusió i alegria amb la que ha baixat del cotxe quan la hem portat a casa, amb el regal, la caixa i unes galetes que s'ha emportat de casa meva per a menjar-les més tard.

La meva conclusió a partir de l'experiència d'avui és: És fàcil fer somriure a una nena i no cal fer grans regals, no em val el lema de no compro res perquè no tinc diners, i sóc capaç de deixar a la meva filla sense regal de Nadal o d'aniversari, i que després ella pregunti a la seva mentora del Rossinyol (jo) perquè tots els nens tenen algun regal i ella no rep res de casa seva...Per mi això és LAMENTABLE! 

Anem de compres!

Retornem de les vacances de Nadal i que millor que anar a buscar a la Kristin al cole a les 17h i anar a berenar a una cafeteria del centre de Blanes per parlar sobre les vacances, la tornada a les classes... i després aprofitar per mirar botigues.

A la Kristina li agrada molt mirar botigues de roba, complements...segur que quan sigui una mica més gran serà molt pressumida, ja que s'ha passat tota la tarda dient-me que vol ser gran com jo per comprar-se roba de nenes grans i posar-se les ungles de gel.


Tot i això, el que més li ha agradat ha estat anar a un centre en el qual hi ha molts animals.
Ha estat tota l'estona fent fotos als animalets (serps, lloros, peixos, porcs vietnamites, conills, etc) i desitjant comprar-ne un.
M'he adonat que a la Krisna li agrada molt la naturalesa, tant anar al camp o jardins, com els animals i la fauna.

Parlem del Nadal i les festes...

La Kristina fa dos anys que viu a Espanya i encara a dia d'avui em comenta que no sap ben bé que són i per a que serveixen els reis i el pessebre. 

Per aquest motiu avui hem estat esmorzant a una cafeteria i he aprofitat per explicar-li una mica les tradicions que hi ha al nostre país.

Ella m'ha explicat que a Estònia, el seu país natal, només celebren el Nadal, però que a casa seva no es regalaven regals, sinó que la nit de Nadal a Estònia ella posava el mitjó típic d'aquestes festes a la xemeneia de casa seva i els hi posaven "xuxes". Per això a ella li sorprèn i, a la vegada enveja, que a tots els nens de l'escola els hi regalen joguines i roba per Nadal o el Dia de Reis i a ella no i feien cap.

Li he fet entendre que això són tradicions de cada país i que no s'amoïnés perquè segur que agun regal tindria.

La Kristina és una nena que tot ho agraeix, que tot li sembla bé de fer i que en el fons es conforma amb el que té perquè sap que les coses no són fàcils quan vens d'un altre país.

Tarda molt dolçaaaaa

Ja estem a 23 de Desembre i demà és nit de Nadal. Com que les escoles ja tenen vacances, avui he quedat amb la Kristina per a que conegués a les meves dues nebodes, la Paula i l'Aina, de 10 i 6 anys respectivament.

Per aprofitar la tarda en grup hem pensat en fer magdalenes de xocolata i galetes de mantega, totes plegades.

Així, primerament, a les 17h he anat a buscar a les nenes i hem anat al supermercat a comprar tot el munt d'ingredients que necessitàvem per a que els nostres pastissets sortíssin molt bons.

Un cop ja ho teniem tot hem anat cap a casa i allà ens hem posat mans a la feina.

La tarda ha estat molt entretinguda i divertida, totes cinc fent de pastisseres.

La Kristina al principi ha estat molt avergonyida, ja que només sap parlar el català amb dificultats, però al final no hi havia qui la parés menjant-se les magdalenes i les galetes.

Quan han estat les 21.00 he portat a la Kristina a casa seva i s'ha emportat uns quants pastissets per menjar-los a casa.

Ha estat una tarda molt dolça i gustosa. Mmmmmm....