Passejant al solet...

Avui hem canviat de poble i hem decidit portar a la Kristina a visitar les platges i el poble de Lloret de Mar. Hem estat des de les 17 h fins les 20 h passejant.

Hem pujat al castell de Lloret, on la Kristina ha gaudit fent-se fotos i jugant a la platja. Després hem anat als carrers del centre del poble i hem estat mirant botigues, hem berenat i hem comprat una gran bossa de llaminadures.

La Kristina gaudeix molt menjant i visitant llocs nous.

A les 20 h la hem portat de nou cap a casa seva.

Quin fred!!! Ens quedem a casa avui...

La Kristina i jo em estat un parell de setmanes sense veure'ns ja que ella ha estat malaltona...la veritat és que jo també he estat refredada en aquests dies, ja que fa un fred que pela!

Per aquest motiu no ens hem pogut veure gaire...únicament ens hem anat veient pel meu barri ja que aquí la Kristina té la seva amiga Felina.

L'horari meu i de la Kristina és una mica incompatible, ja que jo entre setmana  a les tardes vaig a Girona a la universitat i ella els caps de setmana tan sols pot quedar per les tardes...clar això dintre d'unes setmanes no serà tant problema perquè farà més bon temps i no serà fosc aviat, però per ara quedem els dissabtes a les 17 hores i al cap de res ja és fosc i fa fred per estar pel carrer.

Per això avui, dissabte 4 de Febrer, a les 17 hores he anat a buscar a la Kristina a casa seva i hem pensat en fer manualitats a casa meva.
Hem estat folrrant una caixa amb retalls de revista, enganxines... Ens ha quedat molt maca la caixa i la Kristina se l'ha emportat a casa per ficar coses seves.

A més, com que va ser el cumple de la Kristina, el meu xicot, Rafa, i jo hem aprofitat per fer-li un regal. Li hem regalat uns kits per fer braçalets i collarets. Li ha fet molta il·lusió i ha marxat a casa seva molt contenta, ja que continuament en el temps que la conec, m'ha estat comentant que a ella li agraden molt les manualitats i que fer braçalets i collarets li apasiona, però que ella no té diners per comprar-se els kits de "boletes" i fil. Així que vam pensar que aquest seria un bon regal i dit i fet.

A en Rafa y a mi ens ha agradat molt veure la cara que ha posat quan ha rebut el regal i la il·lusió i alegria amb la que ha baixat del cotxe quan la hem portat a casa, amb el regal, la caixa i unes galetes que s'ha emportat de casa meva per a menjar-les més tard.

La meva conclusió a partir de l'experiència d'avui és: És fàcil fer somriure a una nena i no cal fer grans regals, no em val el lema de no compro res perquè no tinc diners, i sóc capaç de deixar a la meva filla sense regal de Nadal o d'aniversari, i que després ella pregunti a la seva mentora del Rossinyol (jo) perquè tots els nens tenen algun regal i ella no rep res de casa seva...Per mi això és LAMENTABLE!