Avui la Kristina estava una mica trista, ella deia que tenia son, però estava "apagada", sense moltes ganes de fer res, al principi. Quan s'ha espavilat una mica més hem aprofitat per anar a visitar uns Jardins de Lloret, ja que a a Kristina tot el que és naturalesa li encanta. Després hem tornat a Blanes i hem pujat a dalt "La Palomera" (una gran roca que hi ha dins del mar fent vora amb la platja). Aquí la Kristina s'ha fet fotos i s'ha entretingut una mica jugant per la zona de la platja.
Després la Kristina tenia gana i hem anat a una cafeteria a berenar.
La veritat és que veig que quan arriba la hora de tornar a casa (sobre les 20 h, perquè així ho mana la seva mare) la Kristina no vol marxar, crec que està molt a gust amb nosaltres i que gaudeix del temps que passem juntes. Això em motiva per a continuar quedant amb ella, ja que la meva relació amb la seva familia és completament nul·la i, a vegades, això em crea un cert disgust.
Així, si veig que com a mínm per part d'ella hi ha ineterès, doncs m'entren més ganes de que coneixi coses i llocs nous, de que obtingui regalets (els quals no rep per altres costats)... que senti que té en mi una amiga i crec que ho he aconseguit perquè em mostra un gran apreci i gaudeix les estones que passa amb mi i en Rafa.
